Perspectives de l’economia espanyola 2025-2026: On serà la demanda de talent directiu?

L’economia espanyola encara 2025-2026 amb unes perspectives de creixement superiors a la mitjana europea, tot i que en un entorn d’incertesa marcat pel proteccionisme comercial, l’apreciació de l’euro i els desafiaments interns com l’escassetat d’habitatge.

Segons Funcas, el PIB creixerà un 2,3% el 2025 i un 1,6% el 2026, mentre que CaixaBank Research projecta una evolució similar, amb taxes del 2,4% i 2,0%, respectivament. Es tracta d’una senda de moderació després del notable 3,2% assolit el 2024, però que confirma la resiliència de l’economia espanyola davant el context internacional.

Els informes apunten a una clara segmentació sectorial:

1. 1 – Motors sectorials del creixement

• Serveis d’alt valor afegit (TIC, serveis professionals i administratius): creixeran per sobre de la mitjana (al voltant del 3,3%-3,7% en TIC i més del 4% en serveis professionals). La digitalització i l’adopció tecnològica sostindran la creació de noves posicions directives lligades a transformació digital, innovació i ciberseguretat.
• Indústria farmacèutica: després d’un avanç del 8,8% el 2024, es preveu que creixi un +5% el 2025 i +7% el 2026, consolidant-se com a motor estratègic. Es requeriran perfils de lideratge en R + D, operacions globals i accés a mercats.
• Turisme: manté un ritme sòlid (al voltant del 3,5% anual), gràcies a l’estalvi en països emissors i la normalització de la inflació a l’eurozona. El sector seguirà demandant directius en experiència de client, sostenibilitat i diversificació de l’oferta.
• Agroalimentari i sector primari: creixeran amb força el 2025 (6,6% i 4,0%, respectivament), impulsant la necessitat de líders capaços de gestionar cadenes de subministrament més eficients i sostenibles.
• Construcció i immobiliari: recolzats en la baixada de tipus i en l’ execució de fons europeus, mostraran un repunt. El dèficit estructural d’habitatge (estimat en més de 600.000 unitats) augura una forta activitat en els pròxims anys, generant oportunitats en gestió de projectes, desenvolupament urbà i finançament.

2. 2 – Sectors en dificultat

En l’extrem oposat, la indústria tèxtil i paperera seguiran mostrant creixements febles, per sota de l’1,5% anual. El comerç minorista també se’n ressentirà, amb creixements al voltant de l’1,3%-1,5%, impactat per la competència digital i els canvis en els hàbits de consum.

¿Implicacions per a l’alta direcció?

Per als consells i comitès de direcció, aquestes dades reforcen tres missatges clau:

1. 1. El talent es mourà cap a sectors de més valor afegit. Directius amb experiència en innovació, digitalització i gestió del canvi estaran especialment demandats.
2. 2. La sostenibilitat serà un criteri transversal. Des de la construcció fins a l’agroalimentari, els projectes lligats a eficiència energètica i compliment normatiu necessitaran líders capaços de liderar el canvi.
3. 3. El context global exigeix resiliència. El proteccionisme, els aranzels i la volatilitat internacional obliguen a reforçar les competències en gestió de riscos, internacionalització i operacions multiculturals.

En definitiva, Espanya mantindrà un creixement superior al de la mitjana europea, però amb riscos que no es poden ignorar: la pressió proteccionista, el dèficit d’habitatge o l’endeutament públic. En aquest context, els sectors amb major dinamisme —TIC, serveis professionals, farmacèutic, agroalimentari, construcció i turisme— concentraran la major part de les oportunitats, però també els majors desafiaments.

Per als consells d’administració i els equips de direcció, el repte serà anticipar-se: atraure líders capaços d’aprofitar el cicle expansiu en aquests sectors, alhora que gestionen la volatilitat global i els colls d’ampolla interns. Les companyies que reforcin ara els seus equips directius amb perfils resilients, innovadors i amb visió internacional estaran més ben preparades per transformar la incertesa en creixement sostingut.