Private Equity a Espanya: com està transformant les carreres directives 

En els últims 10 anys, els fons de Private Equity han passat de ser actors puntuals a convertir-se en protagonistes del teixit empresarial espanyol. Aquest fenomen no només ha canviat la propietat de moltes companyies, sinó també la lògica dels seus lideratges. Com a firma de la Search especialitzada en directius, hem pogut observar de prop com aquesta evolució ha reconfigurat la carrera de molts directius: projectes més intensos, més ben remunerats… però també més breus i exigents. 

Comparteixo algunes claus i xifres per entendre l’impacte real. 

Què ha passat amb el Private Equity a Espanya? 

En termes d’activitat, el creixement de la inversió i nombre d’operacions a Espanya ha estat innegable en els últims anys. Segons l’Informe Estadístic 2024 Spaincap, Espanya va assolir en aquell any la seva quarta millor xifra històrica d’inversió en Venture Capital i Private Equity. 

De fet, Espanya se situa ja com un dels mercats europeus més destacats en activitat de Private Equity, després de països com Regne Unit, França i Alemanya. 

I quin és l’impacte de tot plegat? De curses lineals a etapes intenses 

Els fons solen treballar amb horitzons clars: retorns en 3 a 5 anys. Això ha escurçat el cicle de permanència de molts executius, que ara lideren fases de creixement, professionalització o transformació… amb data de caducitat. 

• Menys “pla de carrera”, més “missió amb objectius concrets” 
• Forta pressió des del primer trimestre 
• Alta rotació després d’ una desinversió o canvi de control 

Aquest context ha convertit el directiu en una figura més mòbil, més tàctica i, en molts casos, més conscient de la seva “marca professional”. 

Retribucions altes, però cuidat amb la “lletra petita” 

Els fons ofereixen paquets salarials molt atractius, amb equity i variables lligats a l’èxit del projecte. Però també exigeixen: 

• Dedicació molt alt, alt rendiment i lliurament immediat 
• Capacitat per liderar sota pressió, sense marge per a estructures pesades 

Per a alguns, aquesta etapa és un trampolí. Per a d’ altres, pot ser esgotadora o poc alineada amb la seva visió a llarg termini. 

I quins perfils busquen els fons? 

Els fons busquen directius amb mentalitat d’execució, no de manteniment. És a dir: 

• Líders que entenguin tant el negoci com la lògica financera de l’inversor 
• Executius capaços de crear valor ràpidament (millores operatives, eficiència, creixement) 
• Persones còmodes amb la incertesa i l’ambigüitat 

Segons McKinsey, més del 70% del valor creat per fons PE ja no prové d’apalancament financer, sinó de millores operatives reals. (Font: McKinsey & Co., “How private equity can build better businesses”, 2023) 

I després del fons, què passa? 

Cada vegada més directius es plantegen què fer després del seu pas per un PE: 

• Tornar a l’entorn corporatiu tradicional? 
• ¿Repetir com a CEO en una altra participada? 
• Assumir un rol com a assessor o membre de consell? 

L’experiència PE pot obrir moltes portes, però també deixa empremta. No tots volen repetir el model. Alguns sí. L’important és saber en quina etapa professional estàs i quin tipus de projecte encaixa amb mi. 

El rol del headhunter també ha canviat 

Ja no n’hi ha prou amb avaluar trajectòria i habilitats. Avui també hem de: 

• Llegir entre línies si el candidat està preparat per a la pressió del PE (i realment és el que vol). 
• Entendre si el fons realment sap el que busca en un directiu, i en el seu cas, acompanyar en aquesta definició 
• Alinear expectatives (encara més) entre ambdues parts per evitar rotacions innecessàries 

Quan això no es cuida, el desgast és alt… i el fracàs, car. 

En resum 

El Private Equity ha irromput amb força a Espanya, generant més oportunitats, salaris alts, i més visibilitat per als directius, però també imposant noves regles de joc: cicles més curts, focus en resultats immediats i lideratge sota pressió. 

Com a professionals del talent, hem de comprendre aquesta nova lògica, que ha substituït les carreres directives tradicionals —basades en cicles llargs dins d’una mateixa companyia— per trajectòries més dinàmiques, orientades a l’impacte a curt termini.