L ‘ ego, entès com la necessitat de reconeixement, estatus i validació externa, pot ser un motor legítim d’ ambició. No obstant això, quan es converteix en l’únic filtre per decidir, es transforma en un enemic silenciós de les carreres directives. La temptació d’acceptar un càrrec pel títol o per la remuneració immediata, sense considerar factors com la cultura, el propòsit o l’ aprenentatge, sol derivar en decisions poc sostenibles.
El que mostren les dades
1. L’ego és un factor clau en el derailment directiu
Investigacions del Center for Creative Leadership (CCL) mostren que més del 50 % dels fracassos en lideratge s’expliquen per problemes interpersonals: arrogància, insensibilitat, incapacitat per escoltar i dificultat per treballar en equip. Tots ells són símptomes d’un ego mal gestionat, que acaba erosionant relacions i frenant carreres.
2. El salari a penes prediu satisfacció
Unmeta-anàlisi de 92 estudis independents va demostrar que la relació entre nivell salarial i satisfacció laboral és feble (ρ = 0,15). És a dir, els diners expliquen entre un 2 % i un 15 % del benestar a la feina. Confiar en el salari com a únic factor de decisió és un exemple clar de com l’ego pot enganyar-nos.
3. La il·lusió del focus: sobrevalorar l’estatus
La psicologia del comportament descriu el biaix de la focusing illusion: tendim a exagerar l’impacte que un canvi aïllat (un sou més gran, un càrrec amb més prestigi) tindrà en la nostra felicitat. En realitat, al poc temps l’efecte desapareix, i factors més profunds —propòsit, cultura, autonomia—són els que determinen la satisfacció sostinguda.
4. Quan l’ego bloqueja l’aprenentatge
L’excés de confiança porta molts líders a rebutjar feedback, repetir errors o sobrestimar les seves capacitats. Segons CCL, la falta d’obertura a aprendre i adaptar-se és una altra de les causes més freqüents de derailment en directius.
Conclusió
El talent, per si sol, no garanteix una carrera exitosa. El que més saboteja les trajectòries executives no és la falta de capacitat, sinó un ego mal gestionat que:
• Prioritza títols i salaris per sobre de cultura i propòsit.
• Dificulta escoltar i construir relacions sòlides.
• Genera resistència al feedback i limita la capacitat d’ aprenentatge.
La veritable estratègia de carrera passa per equilibrar l’ambició legítima amb autoconsciència, propòsit i capacitat d’adaptació. Perquè en el llarg termini, no és l’ego qui obre portes, sinó la intel·ligència emocional i la visió estratègica.
No és la falta de talent: és l’ego el que saboteja més
trajectòries executives
L’ego en la carrera professional
L ‘ ego, entès com la necessitat de reconeixement, estatus i validació externa, pot ser un motor legítim d’ ambició. No obstant això, quan es converteix en l’únic filtre per decidir, es transforma en un enemic silenciós de les carreres directives. La temptació d’acceptar un càrrec pel títol o per la remuneració immediata, sense considerar factors com la cultura, el propòsit o l’ aprenentatge, sol derivar en decisions poc sostenibles.
El que mostren les dades
1. L’ego és un factor clau en el derailment directiu
Investigacions del Center for Creative Leadership (CCL) mostren que més del 50 % dels fracassos en lideratge s’expliquen per problemes interpersonals: arrogància, insensibilitat, incapacitat per escoltar i dificultat per treballar en equip. Tots ells són símptomes d’un ego mal gestionat, que acaba erosionant relacions i frenant carreres.
2. El salari a penes prediu satisfacció
Un meta-anàlisi de 92 estudis independents va demostrar que la relació entre nivell salarial i satisfacció laboral és feble (ρ = 0,15). És a dir, els diners expliquen entre un 2 % i un 15 % del benestar a la feina. Confiar en el salari com a únic factor de decisió és un exemple clar de com l’ego pot enganyar-nos.
3. La il·lusió del focus: sobrevalorar l’estatus
La psicologia del comportament descriu el biaix de la focusing illusion: tendim a exagerar l’impacte que un canvi aïllat (un sou més gran, un càrrec amb més prestigi) tindrà en la nostra felicitat. En realitat, al poc temps l’efecte desapareix, i factors més profunds —propòsit, cultura, autonomia—són els que determinen la satisfacció sostinguda.
4. Quan l’ego bloqueja l’aprenentatge
L’excés de confiança porta molts líders a rebutjar feedback, repetir errors o sobrestimar les seves capacitats. Segons CCL, la falta d’obertura a aprendre i adaptar-se és una altra de les causes més freqüents de derailment en directius.
Conclusió
El talent, per si sol, no garanteix una carrera exitosa. El que més saboteja les trajectòries executives no és la falta de capacitat, sinó un ego mal gestionat que:
• Prioritza títols i salaris per sobre de cultura i propòsit.
• Dificulta escoltar i construir relacions sòlides.
• Genera resistència al feedback i limita la capacitat d’ aprenentatge.
La veritable estratègia de carrera passa per equilibrar l’ambició legítima amb autoconsciència, propòsit i capacitat d’adaptació. Perquè en el llarg termini, no és l’ego qui obre portes, sinó la intel·ligència emocional i la visió estratègica.
Archivos
Categorías
Arxius
Recent Posts
No és la falta de talent: és l’ego el que saboteja més
26/08/2025trajectòries executives
Comitès de direcció: les dinàmiques silencioses que limiten el seu impacte real
09/07/2025Private Equity a Espanya: com està transformant les
17/06/2025carreres directives
EXECUTIVE SEARCH | General Manager Spain per
04/06/2025Multinacional industrial participada per fons d’ inversió
EXECUTIVE SEARCH | Direcció Comercial per a una startup
12/05/2025tecnològica en fase d’ expansió
Diversitat sense confrontació constructiva: la paradoxa
29/04/2025silenciosa en molts Comitès de Direcció
EXECUTIVE SEARCH | Head of Ingredients and Sustainability per una companyia del sector Healthcare
24/04/2025Repensar el progrés en temps d’hiperacceleració
10/04/2025Un nou capítol a Saltor Talent: Iñaki Saltor i Álvaro Cárcel
31/03/2025assumeixen nous rols estratègics
Barcelona: el hub farmacèutic que lluita per liderar la
17/03/2025innovació a Europa
Categories
Meta
Categories