Article d'Álvaro Cárcel, Partner.
Generalment, quan es parla de realitzar un canvi professional, la narrativa sol estar associada amb situacions de descontentament, com ara: conflictes laborals, mala relació amb el teu superior jeràrquic, ambient tòxic, impossibilitat de continuar creixent, reestructuracions, etc.
No obstant això, hi ha un escenari menys explorat, però igualment vàlid. De fet, podem afirmar que, en moltes ocasions, el millor moment per deixar una feina és precisament quan tot va bé.
Vaig anar a alguns dels motius. Per què algú consideraria fer aquest pas?
1) La "perillosa" comoditat
Compte amb la comoditat. En ocasions, en funció de la situació personal de cadascú, pot tenir sentit mantenir-se en una posició còmoda i estable temporalment. Però si s'estén massa, ja que a llarg termini pot ser contraproduent. Una bona remuneració, un entorn laboral positiu, l'estabilitat... són factors per a la satisfacció personal. Però també poden convertir-se en un estancament disfressat. La comoditat es pot transformar en una zona de confort que, a la llarga, limita el desenvolupament professional i personal. La idea d'abandonar l'estabilitat per la incertesa pot semblar arriscada, però per a alguns, és l'única manera d'avançar.
2) L'exposició a nous entorns
El desenvolupament professional implica desafiar-se a un mateix, aprendre noves habilitats, i explorar diferents aspectes de la vida laboral. La renúncia a un treball estable, en la qual ja coneixem i "dominem" els diferents stakeholders interns, pot ser la clau que obre la porta cap a noves experiències i oportunitats de desenvolupament personal que no serien possibles d'una altra manera.
No hi ha cap regla escrita, però pel que fa a una gestió estratègica d'una carrera professional, solem dir que "després de 8 anys en una mateixa empresa, necessites una raó de pes per quedar-te". Per tant, si no existeix aquesta raó de pes (una promoció, una expatriació a un altre país, etc), pot ser un bon moment per canviar fins i tot estant bé.
3) La recerca d'un altre estil de vida
Per exemple, la recerca d'un major equilibri entre la vida professional i personal pot ser un motiu per deixar una feina reeixida. És molt important que el treball no desestabilitzi altres pilars clau (la família, les amistats, les nostres aficions, etc). En aquest sentit, la decisió de deixar una feina pot perfectament estar fonamentada per la recerca d' una major harmonia.
4) Canvi de trajectòria
Fins i tot en moments de màxima esplendor professional, les persones busquen un canvi de rumb. Per posar un exemple, una persona exitosa en vendes pot, en un determinat moment, voler donar un gir cap al màrqueting. Això pot suposar fer un pas lateral o fins i tot enrere. Però de vegades, és bo fer un pas enrere per fer 2 passos endavant en el futur.
5) Recerca de propòsit
Estar bé en una posició i empresa és una cosa, i estar connectat amb el teu propòsit és una altra. Un exemple real recent: una persona del nostre circul de confiança, era directora europea de Recursos Humans en una gran multinacional del sector Gran Consum. En el seu moment professional més àlgid, va decidir fer el salt com a directora d'una institució educativa, reduint en més de la meitat el seu sou. ¿Genialitat o locura? No hi ha res més gratificant que alinear propòsit personal i professional, per la qual cosa, en la nostra opinió, ¡bravo!
Conclusió: és fonamental escoltar-se internament, no ignorar la intuïció, eliminar el màxim soroll possible, mantenir l'ego a ratlla, i amb tot això, ser capaç de prendre decisions valentes fins i tot en entorns favorables.
Deixar una feina quan tot va bé no és una decisió que s'hagi de prendre a la lleugera, però no deu, sota cap concepte, descartar-se per complet. Requereix una profunda introspecció per avaluar si la comoditat actual està limitant el potencial de creixement, o fins i tot una major felicitat futura.