Article d'Álvaro Cárcel, director d'Executive Search.

En els darrers 6 mesos, he tingut l'oportunitat d'assistir a 2 esdeveniments diferents, on s'ha tractat una mateixa temàtica des de diferents òptiques: Quines són les claus perquè una ciutat es converteixi en una destinació atractiva per al talent?

Tots dos esdeveniments prenien com a referència la ciutat de Barcelona, ​​però les reflexions són realment vàlides i aplicables a qualsevol ciutat.

Abans d'enumerar les principals claus, al meu entendre, hi ha quatre reflexions que considero interessants:

  • Una ciutat no és un producte. Una ciutat és un lloc viu on succeeixen coses i es produeixen interaccions humanes constants. Per tant, quan parlem duna ciutat, no podem caure en la temptació de pensar en màrqueting de producte.
  • “Talent is the new oil”, o en altres paraules: actualment, l'existència d'un ecosistema de talent a una ciutat atrau la inversió (i no viceversa). El talent és, a més, un dels pocs avantatges competitius d'una ciutat que no és replicable a d'altres.
  • Solem parlar del talent com una cosa genèrica. Però no ho és. El talent són persones altament qualificades en les respectives disciplines, que aporten un valor afegit a les seves organitzacions, que es poden moure bé en entorns internacionals, i que persegueixen constantment la seva millor versió.
  • El talent és un bé escàs, i ja no només són les empreses les que competeixen. Hi ha una competència ferotge entre les ciutats del món.

Ara sí, toca respondre a la pregunta clau: què ha de passar, o què ha d'oferir una ciutat per ser atractiva i tenir la capacitat d'atreure talent?

1) Una col·laboració estreta entre el sector públic i el sector privat. Absolutament fonamental. Hi ha d'haver sintonia entre tots dos. Si tots dos sectors persegueixen constantment objectius diferents, o conviuen en un estat permanent de confrontació i desconfiança, és pràcticament impossible que la ciutat aconsegueixi posicionar-se com una destinació referent.

2) Fiscalitat competitiva. Impossible oblidar aquest punt. Vivim en un entorn competitiu i globalitzat. Les persones i les empreses prenen decisions econòmiques. Si una ciutat vol posicionar-se bé en aquest entorn, ha d'oferir un avantatge competitiu i mirar què passa a la casa del veí.

3) Administració eficient. És un altre aspecte indispensable. Vivim ja en un entorn digitalitzat o en procés de digitalització accelerada. La velocitat és un avantatge competitiu. Interactuar de forma eficient amb l'administració, obtenir ràpidament el permís de torn exigit legalment, poder constituir una societat en qüestió d'hores o que un treballador estranger obtingui la documentació necessària per formalitzar un contracte quan tots els requisits estan en regla hauria de ser avui, una qüestió de minuts (o poques hores/dies). Malauradament no és així en molts casos.

4) Tenir una visió clara i un projecte de ciutat. La manca de projecte porta a la improvisació i la improvisació a la pèrdua d'oportunitats. Per exemple, actualment és el moment perfecte per posicionar-se com una ciutat referent en matèria de tecnologia, sostenibilitat, economia circular o lluita contra el canvi climàtic. Però els objectius també poden ser altres. El que és important és tenir clar què som i cap on volem anar com a ciutat.

5) Estabilitat i seguretat jurídica. Lligat amb el punt anterior, és fonamental que hi hagi un marc estable amb independència del color polític i el govern de torn. En un entorn canviant, cal evolucionar i adaptar-se als canvis, però des de la serenitat i amb unes normatives previsibles.

6) Un ecosistema formatiu de qualitat. L´existència d´institucions educatives (públiques i privades) són la principal font de talent. És important disposar d'una mirada a llarg termini en aquest sentit, i pensar a llarg termini, per formar els professionals del futur. I un tema important: que la població local tingui un bon domini d'idiomes (principalment anglès). De vegades no se li dóna prou importància a aquest aspecte, i és realment important a l'hora de competir amb altres ciutats internacionals. Amb voluntat, té fàcil remei, i és difícil entendre el dèficit sistèmic a alguns països/ciutats.

7) Foment de la diversitat i l'obertura. Prenent com a referència la ciutat de Barcelona, ​​hi conviuen 179 nacionalitats. El 23% de la població és estrangera. Aquestes persones han de ser ambaixadores de la ciutat, ja que “el talent atreu el talent. I si no ho són, la ciutat té un problema greu.

8) Infraestructures de qualitat. No és possible ser un hub de talent sense estar ben connectats amb el món. És fonamental disposar de bones connexions aèries, ferroviàries i per carretera.

9) Seguretat i neteja. La ciutat ha de ser un lloc agradable on viure i passar-hi temps. Sembla una cosa òbvia, però no sempre és així.

10) Finalment, el que pràcticament totes les persones entenem com a “qualitat de vida”: clima agradable, oferta gastronòmica i cultural, un servei de transport públic eficient. En definitiva, molts aspectes que influeixen en les persones a l'hora de prendre decisions i plantejar-se projectes de vida a llarg termini. Palanquejar-se com a ciutat exclusivament en aquests aspectes és temptador, però un error greu. Sens dubte són un avantatge competitiu que ha de ser explotat, ja que, amb caràcter general, la gran majoria de persones prefereixen una ciutat assolellada, on no perdre diverses hores al dia en embussos, i que ofereixi alternatives d'oci per a totes les edats i públics. Però no n'hi ha prou.

En definitiva, si bé hi ha probablement altres causes que tenen un impacte directe en l'atractiu d'una ciutat per atraure i fidelitzar el talent, les anteriors són probablement l'eix vertebrador d'una marca-ciutat referent i amb voluntat d'oferir un avantatge competitiu en un entorn cada cop més competitiu.