Vivim temps on la velocitat s’ha convertit en norma. On el més urgent desplaça sistemàticament a l’important. On les decisions es prenen amb dades, però sense pausa. I on, paradoxalment, parlar de temps humà comença a sonar gairebé nostàlgic.
En aquest context, participar en esdeveniments que conviden a aturar-se, a pensar amb profunditat i a conversar sense pressa, és poc freqüent. Per això va ser tan valuosa l’experiència de la trobada celebrada a Casa ISDIN, i organitzat per la Fundación máshumano, sota el títol “Temps humà, temps tecnològic”. Un espai de reflexió valent, ben moderat i carregat d’idees incòmodes però necessàries.
La tensió entre dos temps
Una de les grans preguntes de l’esdeveniment va ser: Com preservem la nostra humanitat en un entorn cada vegada més dominat per la lògica de l’acceleració tecnològica?
Vivim una tensió constant entre dos ritmes: el dels humans, marcats per la biologia, la reflexió, l’aprenentatge pausat… i el de la tecnologia, que avança de forma exponencial, automatitza decisions i redefineix relacions. Ja no està clar on acaba un i comença l’altre.
No és la tecnologia, és com la fem servir
Una de les reflexions més clares va ser que la tecnologia no és el problema. El preocupant és l’ús que en fem.
En lloc de ser eines que amplifiquen les nostres capacitats, moltes vegades esdevenen sistemes que capturen la nostra atenció, condicionen les nostres decisions i erosionen la nostra autonomia. No estem perdent l’atenció: estem perdent el domini sobre ella. I sense control sobre l’atenció, perdem també capacitat d’anticipació, de judici i de pensament profund.
Pensament crític com a antídot
Diverses veus van coincidir que estem sobrevalorant l’opinió ràpida i subestimant el criteri. Opinem cada vegada més, però pensem cada vegada menys. Reaccionem abans de comprendre. I en aquest procés, correm el risc de convertir-nos en simples usuaris, en lloc de ciutadans amb pensament crític.
“Si no pensem, som pensats”, deia un dels ponents. I és una advertència poderosa. En un món on la informació ja no es busca, sinó que ens troba —i on darrere de cada impacte informatiu hi ha interessos, algoritmes i biaixos—, recuperar la capacitat de reflexió no és un luxe: és una forma de resistència.
Treballem menys, però vivim millor?
Un altre eix del debat va girar al voltant del concepte de progrés. Hem reduït les hores de treball, multiplicat la connectivitat, millorat la productivitat… ¿però som realment més felices?
Tal vegada hagi arribat el moment de redefinir el que entenem per progrés. És només creixement, eficiència i disponibilitat permanent? O hauria d’incorporar benestar, relacions humanes de qualitat i sentit en el que fem?
Una conversa necessària
Enmig de tanta immediatesa, l’esdeveniment va ser un recordatori que pensar continua sent important. Que necessitem espais on no només es parli de transformació digital, sinó també de transformació humana. I que repensar el temps —com el fem servir, què ens exigeix i què ens retorna— és clau per construir organitzacions i societats més sanes.
Gràcies a Aurea Benito, Fátima Álvarez, Tomás Pereda Riaza, Ricard Casas i a l’excel·lent moderador Santiago García, per posar sobre la taula preguntes que no es responen amb dades, sinó amb criteri, conversa i consciència.
Repensar el progrés en temps d’hiperacceleració
Vivim temps on la velocitat s’ha convertit en norma. On el més urgent desplaça sistemàticament a l’important. On les decisions es prenen amb dades, però sense pausa. I on, paradoxalment, parlar de temps humà comença a sonar gairebé nostàlgic.
En aquest context, participar en esdeveniments que conviden a aturar-se, a pensar amb profunditat i a conversar sense pressa, és poc freqüent. Per això va ser tan valuosa l’experiència de la trobada celebrada a Casa ISDIN, i organitzat per la Fundación máshumano, sota el títol “Temps humà, temps tecnològic”. Un espai de reflexió valent, ben moderat i carregat d’idees incòmodes però necessàries.
La tensió entre dos temps
Una de les grans preguntes de l’esdeveniment va ser: Com preservem la nostra humanitat en un entorn cada vegada més dominat per la lògica de l’acceleració tecnològica?
Vivim una tensió constant entre dos ritmes: el dels humans, marcats per la biologia, la reflexió, l’aprenentatge pausat… i el de la tecnologia, que avança de forma exponencial, automatitza decisions i redefineix relacions. Ja no està clar on acaba un i comença l’altre.
No és la tecnologia, és com la fem servir
Una de les reflexions més clares va ser que la tecnologia no és el problema. El preocupant és l’ús que en fem.
En lloc de ser eines que amplifiquen les nostres capacitats, moltes vegades esdevenen sistemes que capturen la nostra atenció, condicionen les nostres decisions i erosionen la nostra autonomia. No estem perdent l’atenció: estem perdent el domini sobre ella. I sense control sobre l’atenció, perdem també capacitat d’anticipació, de judici i de pensament profund.
Pensament crític com a antídot
Diverses veus van coincidir que estem sobrevalorant l’opinió ràpida i subestimant el criteri. Opinem cada vegada més, però pensem cada vegada menys. Reaccionem abans de comprendre. I en aquest procés, correm el risc de convertir-nos en simples usuaris, en lloc de ciutadans amb pensament crític.
“Si no pensem, som pensats”, deia un dels ponents. I és una advertència poderosa. En un món on la informació ja no es busca, sinó que ens troba —i on darrere de cada impacte informatiu hi ha interessos, algoritmes i biaixos—, recuperar la capacitat de reflexió no és un luxe: és una forma de resistència.
Treballem menys, però vivim millor?
Un altre eix del debat va girar al voltant del concepte de progrés. Hem reduït les hores de treball, multiplicat la connectivitat, millorat la productivitat… ¿però som realment més felices?
Tal vegada hagi arribat el moment de redefinir el que entenem per progrés. És només creixement, eficiència i disponibilitat permanent? O hauria d’incorporar benestar, relacions humanes de qualitat i sentit en el que fem?
Una conversa necessària
Enmig de tanta immediatesa, l’esdeveniment va ser un recordatori que pensar continua sent important. Que necessitem espais on no només es parli de transformació digital, sinó també de transformació humana. I que repensar el temps —com el fem servir, què ens exigeix i què ens retorna— és clau per construir organitzacions i societats més sanes.
Gràcies a Aurea Benito, Fátima Álvarez, Tomás Pereda Riaza, Ricard Casas i a l’excel·lent moderador Santiago García, per posar sobre la taula preguntes que no es responen amb dades, sinó amb criteri, conversa i consciència.
assumeixen nous rols estratègics
Archivos
Categorías
Arxius
Recent Posts
Repensar el progrés en temps d’hiperacceleració
10/04/2025Un nou capítol a Saltor Talent: Iñaki Saltor i Álvaro Cárcel
31/03/2025assumeixen nous rols estratègics
Barcelona: el hub farmacèutic que lluita per liderar la
17/03/2025innovació a Europa
EXECUTIVE SEARCH | Direcció General per a un Family
11/03/2025Office
Les polítiques de Trump: amenaça o oportunitat per al
05/03/2025talent directiu a Espanya i Europa?
Criteris determinants en l’elecció d’una empresa per part
12/02/2025dels professionals
7 raons per les quals trobar directius avui és més difícil que ahir
05/02/2025EXECUTIVE SEARCH | Head of Customer Experience per a
03/02/2025una empresa líder del sector segurs
EXECUTIVE SEARCH | Direcció del Negoci de Sostenibilitat a USA per a una firma consultora líder
21/01/2025Resilients, estables, impulsors, adaptables i creatius: així destaquen els líders espanyols en Recursos Humans a
14/01/2025Espanya
Categories
Meta
Categories